Curs de formació ‘Per entendre el capitalisme’

L’objectiu del curs és la presentació d’una visió rigorosa i crítica dels aspectes més rellevants del capitalisme actual immers en una profunda crisi tot analitzant la seva evolució i les conseqüències pel conjunt de la societat.

Des del Seminari Taifa ens proposen una anàlisi de conjunt de la societat capitalista, una aproximació sistèmica que aborda els àmbits de la despossessió social i ecològica, de la dominació patriarcal i de l’explotació laboral.

Proposen una explicació, destinada a un públic general, sobre com funciona el sistema productiu i financer, el rol dels diners i el mercat en la nostra societat així com el paper de l’estat i la política econòmica dels governs en l’actual era neoliberal. Aquesta totalitat capitalista està protagonitzada per un conflicte de classes que posa en relleu les múltiples contradiccions del sistema i els mateixos límits del capital.

Per inscriure’t al curs, envieu un correu a formaciomaresme@gmail.com

Les persones que us inscriviu, rebreu més endavant més informació i els materials del curs. Bo d’ajut: 5 euros.

Sessions els divendres, del 6 de novembre al 18 de desembre, a partir de les 19.00 h a l’Ateneu Popular La Trama (Passatge Cabanellas, Mataró).

Formació a càrrec de: Seminari d’economia crítica Taifa.
Col·labora: Ateneu Popular La Trama de Mataró.
Organitzat per les assemblees al Maresme de: Arran i Endavant OSAN.

cartell-01-curs-entendre-capitalisme

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

10 gràcies per entusiasmar-nos

Comunicat de l’assemblea d’Endavant OSAN al Maresme, sobre els resultats de les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya.

twitter-10-gra

El 23 de setembre Endavant OSAN publicava un comunicat que demanava explícitament el vot per la CUP-Crida Constituent en les eleccions del passat 27 de setembre. Avui, 28 de setembre la nostra assemblea d’Endavant Maresme considerem encara més necessari treure un article felicitant a la CUP-Crida Constituent pels resultats obtinguts, encoratjar-la a seguir treballant, encoratjar-nos a ser motor d’aquest projecte polític i sobretot, protegir-la i protegir-nos de les pressions, agressions i coaccions que se succeiran aquests pròxims dies.

El diumenge, moltes de nosaltres ens vam trobar als locals de les CUP dels nostres pobles, viles i ciutats per a fer el seguiment electoral. Malgrat l’alegria de trobar-nos juntes, amb un optimisme desbordant i gestionant l’eufòria per no avançar-nos als resultats, va quedar un cert regust amarg a les boques de molta gent. El SÍ no havia guanyat per vots, el feixisme maquillat de Ciutadans havia obtingut una major representació de l’esperada, emportant-se vots de barris on la classe treballadora històricament havia tingut múscul organitzat com Els Molins a Mataró o Els Blocs d’El Masnou, el PSC havia set capaç d’aguantar lenvestida tot i que continua en caiguda lliure respecte els resultats de finals dels 90 i amb la publicació dels sondejos a peu d’urna encara esperàvem un o dos diputats més per a la CUP.

Però lluny d’aquesta agror, podem desfermar l’eufòria, podem reivindicar l’anticapitalisme i el feminisme com l’opció creixent, que convenç i guanya terreny, reivindicar l’independentisme carregat de projecte polític, d’intencions revolucionàries, de coherència i convicció. I és que malgrat que ens voldran fer creure que passat el 27 de setembre haurà passat ‘El Moment Històric’, nosaltres sabem que no. És en aquest moment històric en què les conseqüències de la crisi del 2007 més enllà de revertir-se es transformen en estructurals i expulsen del sistema a milers de persones, que 336.375 persones de la CAC i més de 20.000 del Maresme han apostat per la CUP; és en aquest moment històric de desmantellament dels serveis públics, d’absoluta pèrdua de sobirania dels pobles sobre els interessos del capital amb la implementació de tractats de lliure comerç com el TTIP, de destrucció del teixit productiu i precarització de les condicions de treball de les classes populars, que 336.375 vots han avalat l’única candidatura netament anticapitalista; és en aquest moment històric en què es produeix el nombre més gran de dones mortes en el territori de l’Estat Espanyol dels darrers 40 anys en un sol estiu i s’aproven lleis que converteixen a les dones en meres incubadores sense capacitat de decisió sobre el seu cos i la seva maternitat, que 336.375 vots reclamen un feminisme de classe radical i combatiu.

L’independentisme de classe i el projecte de la unitat popular guanyen terreny al nacionalisme buit de contingut social. Mor el transversalisme còmplice de convergència i les estelades blaves buides de sobiranies. La independència com a eina real per a plantejar una alternativa socialista netament anticapitalista convenç. I 10 diputades han entrat al parlament. 10 valentes a qui haurem d’agrair aquest sacrifici, 10 gràcies aquest 28 de setembre:

1- Gràcies a les que heu confiat en un projecte anticapitalista coherent i convençut.

2- Gràcies a les que portareu al parlament el feminisme de classe.

3- Gràcies a les que heu apostat per l’independentisme internacionalista solidari amb la classe treballadora d’arreu del món.

4- Gràcies a les que heu confiat en la sinceritat i compromís d’aquelles que alcen el puny tancat.

5- Gràcies a les que creieu que una altra forma d’organització política és possible, des de la base, assembleària, del poble i pel poble.

6- Gràcies a les que no heu renunciat ni per un moment al marc nacional dels Països Catalans.

7- Gràcies a les que heu treballat intensament per a destapar els casos de corrupció d’aquelles que ens venen escenaris de cartó-pedra.

8- Gràcies a les que heu fet l’esforç d’entusiasmar-nos, de no fer-nos perdre l’esperança, les que heu continuat treballant en institucions burgeses irreformables.

9- Gràcies a les que feu possible que un moviment polític sòlid com l’esquerra independentista arribi a tot arreu, joves, centres de treball, estudiants, ajuntaments, parlaments i sobretot, sobretot als carrers.

10- I finalment, gràcies a les que heu empès la furgoneta durant tot aquest temps i a les que esteu disposades a seguir empenyent-la per a fer possible la construcció de la Unitat Popular dins els Països Catalans feministes i socialistes.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Treball i producció, com es reparteixen la nostra riquesa?

cap-treball

Un atac frontal als drets de la classe treballadora

Amb el desplegament de la crisi sistèmica de 2007 fins avui, el capitalisme ha comprovat que no té marge per a un nou pacte redistributiu i ha avançat, mostrant la seva cara més ferotge, per la via d’una despossessió directe de les condicions de vida de la classe treballadora.

Un dels exemples més evidents de la precarització dels drets de les treballadores ha estat la baixada del salari directe. Des de 2008 fins al 2015 el 10% dels salaris més baixos han caigut fins a un 25%. També s’ha produït una retallada en el salari diferit, que és l’import de les prestacions socials per atur o jubilació i subsidis i una retallada en el salari indirecte, aquell salari que percebem en forma de serveis públics gratuïts per part de l’estat.

Cal tenir en compte també, que l’atur s’ha triplicat fins a afectar a més d’un quart de la població activa. (Aquests percentatges es veurien alterats si es consideressin aquelles persones aturades de llarga durada o aquelles que no han cotitzat mai).

Així, el capitalisme ha accentuat la seva estratègia d’augmentar el seu propi benefici reduint els costos laborals aplicant mesures, entre d’altres, com allargar l’edat de jubilació fins als 67 anys, aplicant expedients de regulació com a pràctica habitual en l’extinció de la relació laboral amb les treballadores, o la pèrdua de capacitat de negociació global del conveni col·lectiu.

La lògica que atén els interessos del benefici privat en comptes de les necessitats socials comunitàries, provoca l’empobriment de la classe treballadora. Això ho veiem en el fet que en els moments més durs de la crisi capitalista pràcticament un 30% de la població ha estat en risc d’exclusió social.

treball 01

Un futur incert

El capitalisme entra en contradicció amb la mateixa vida humana. La viabilitat d’aquest sistema econòmic i social ha estat sustentada sobre l’explotació de la classe treballadora i sobre l’opressió i l’explotació de les dones, forçades al treball reproductiu i de cures sense reconeixement ni remuneració.

En aquesta lògica d’acumulació del capitalisme i un cop reformulat després de l’esclat de la bombolla financera la tendència és la de destrucció del teixit productiu, la concentració de l’activitat productiva en oligopolis i grans multinacionals i la consegüent concentració de les rendes més altes en mans d’uns pocs.

En aquest sentit, al Maresme es troben 7 dels primers 15 municipis dels Països Catalans amb les rendes més elevades.

El capitalisme és un sistema econòmic planejat que distribueix geogràficament el paper que li pertoca a cada territori sense tenir en compte factors històrics, culturals o tradicionals.

En el cas del Maresme això ha comportat la destrucció pràcticament total de la indústria tèxtil i la pagesia per a avocar-nos a la precarietat del sector dels serveis: Turisme, restauració o serveis que abans eren públics i que ara s’han privatitzat.

treball 02

Hi ha alternatives

La lluita pels drets de la classe treballadora no pot existir només al si de les institucions de l’estat. La lluita de la classe treballadora és l’únic motor que farà possible un canvi sistèmic i per això ha d’esdevenir una lluita política amb una agenda i un programa propi, deslligat de cicles electorals.

En l’àmbit laboral aquestes lluites es tradueixen en les opcions d’autoorganització i suport mutu com serien els sindicats combatius de classe no pactistes (Al Maresme, apostem per la Coordinadora Obrera Sindical) i la creació de xarxes de suport mutu en defensa dels drets laborals.

O bé en la construcció i enfortiment d’alternatives d’autogestió que proposin un canvi en la lògica competitiva del mercat capitalista com serien les cooperatives de treball.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Construïm des dels barris, recuperem lluites

Acte polític

 amb motiu del 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora

Dissabte 25 d’abril 12.00 h
Centre Cívic Els Molins
Carrer Nicolau Guanyabens, 23
Mataró (el Maresme)

Amb les intervencions de:
Vidal Aragonès, advocat del Col·lectiu Ronda
Isa Benítez, sociòloga i militant de la COS

Al final de l’acte hi haurà un pica pica

cartell-25-abril-2015-molins

 

Demà, dissabte 25 d’abril a les 12.00 h del migdia us convidem a un acte polític amb motiu del 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, al Centre Cívic del barri Els Molins, amb les intervencions de Vidal Aragonès, advocat laboralista membre del Col·lectiu Ronda i Isa Benítez, militant de la Coordinadora Obrera Sindical. Seguidament, farem un pica-pica gratuït.

Vidal ens parlarà de l’atac frontal que ha patit la classe treballadora i la forta regressió dels nostres drets durant les últimes dècades, amb l’aplicació d’incomptables reformes laborals totes elles encaminades a la despossessió de la nostra despossessió i la sobreprotecció del capital privat, però també de la necessitat imperant d’organitzar-nos i fer-hi front, de fer-nos fortes juntes, i recordar que cada petita o gran conquesta aconseguida per la nostra classe ha sigut mitjançant l’organització, el suport mutu i la solidaritat. La Isa, d’altra banda, ens parlarà del perquè cal que aquesta lluita sigui, a més, feminista, perquè en la lluita feminista dels i les treballadores els homes no perden privilegis, sinó que guanyen el privilegi de tenir les dones braç a braç en aquesta lluita. Només un feminisme amb plena consciència de classe i només una consciència de classe netament feminista seran capaces d’abolir totes les relacions d’explotació del capitalisme patriarcal.

Davant la fal·lera institucional a la qual ens veiem i ens veurem sotmeses aquests mesos, el calendari ens planteja un 1r de maig que cal, amb més urgència que mai, dotar de força, discurs i significat. La despossessió de les condicions de vida de la classe treballadora no és tan sols un fet que veiem traduït en xifres o fet palès en entenedores estadístiques o gràfics. Som afectades directes perquè totes patim les conseqüències de les decisions d’uns pocs en benefici dels de sempre. Som les que produïm la riquesa acumulada i les que vivim precàriament de les molles d’un pa sencer que no ens volen deixar tastar. Som les que (re)produïm aquesta força de treball en les nostres famílies i llars.

Ser la clau del treball és ser força propietària del que produïm, defensar la nostra dignitat com a classe és la lluita per un salari que ens permeti unes condicions de vida dignes, la lluita per una sanitat pública i de qualitat, la lluita per aturar la pobresa energètica i els desnonaments. Aquestes, no són lluites utòpiques ni idealistes, són el clam d’allò que va ser nostre, col·lectiu i comú, i ha estat sistemàticament saquejat i mercantilitzat.

Vivim a les seus de l’espoli, a les cases de les que ens fan fora o a les que passem fred a l’hivern, als CAP’s on fem cues i als carrers que ens han pres. Els Molins, Rocafonda, Cirera, Cerdanyola… són barris de la nostra ciutat construïts amb la suor i la dignitat de la supervivència, barris hereus d’una tradició social d’inconformismes i lluites, i recuperar-les forma part de la nostra tasca política. De la mateixa manera que ho fan aquests dies les treballadores de Movistar avocades a la precarietat salarial i a l’espoli del seu treball a nivells infrahumans, mai ens hem de deixar de plantejar què fer per recuperar tot el que és nostre.

Per plantejar-nos què fer, per entendre i aprendre, per obrir debats i fer memòria, per trobar-nos i fer un vermut. Ens trobem demà, dissabte 25 d’abril, a les 12.00 h al Centre Cívic dels Molins.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Mural al barri de l’Escorxador de Mataró

El passat diumenge 19 d’abril vam pintar un mural en un dels solars del Carrer Herrera del barri de l’Escorxador de Mataró. Un mural per anar escalfant motors de cara al proper 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora.

mauralxarxa02

mauralxarxa01

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Una vaga de totes. Més enllà del treball.

Una-Vaga-de-Totes-Més-enllà-del-treball

Hi ha moltes maneres de matar una dona.
Enfonsar-li un ganivet al ventre.
Imposar-li un model estètic.
Tractar-la com un reclam publicitari.
Ofegar-li la veu.
Pagar-li un 23% menys de salari.
Fer-li assumir el treball de cures.
Negar-li el dret a decidir sobre el seu cos.
Explotar-la sexualment.
Explotar-la econòmicament.
Només una d’aquestes coses està prohibida en aquest estat.

Aquest no és un article de definicions ni de sentències categòriques. No és un article que intenti donar una única resposta en clau política al conjunt d’actuacions, escenaris i manifestacions socials que afecten diàriament a les dones. És un article escrit des del neguit de veure com en la urgència de determinats debats deixem enrere el que podrien ser qüestions realment rellevants.

És especialment difícil plantejar el que es vol recollir en aquestes línies sense que sembli que se li gira l’esquena a aquells pilars ideològics que considerem pràcticament tòtems de les nostres creences.

El capitalisme i el patriarcat

El capitalisme no només defineix aquelles relacions en què els propietaris dels mitjans de producció s’enfronten, exploten i esclavitzen a aquelles persones de la classe treballadora que només compten amb la venda de la seva força de treball per a poder mantenir-se i viure, sinó que necessita i manté innumerables mecanismes d’opressió i explotació que permeten la seva perpetuació i que sovint són de difícil detecció o directament invisibles.

Un dels mecanismes és el saqueig sistemàtic dels recursos dels pobles aconseguint una transferència directa d’allò comú o públic a allò privat, en l’estil més purament colonialista d’espoli o en les seves formes més similars a les de les darreres dinàmiques més agressives de les privatitzacions de totes les esferes de l’àmbit públic. També ho és el manteniment d’enormes bosses d’economia submergida que li permeten al capital fluir, transformar-se i finalment acumular-se en moltes activitats que no poden ser públicament reconegudes.

I finalment, i allò que segurament ve al cas en aquest article i que representa un dels pilars més fonamentals del capitalisme, el manteniment d’un sistema patriarcal que li garanteixi la seva perpetuació. Mitjançant un sistema imposat de valors, creences i costums, el capitalisme assegura allò que li és clau i imprescindible, la (re)producció de la força de treball i la perpetuació mitjançant l’adoctrinament col·lectiu en el si de la família nuclear heteropatriarcal.

Així, des del feminisme de classe defensem que no tindrem mai una societat justa, per molt que traspassem el capitalisme, si no esborrem el patriarcat. O en el seu plantejament invers, quan siguem capaces d’eliminar les dinàmiques del patriarcat, de deixar d’assumir el treball de cures i reproductiu, de forçar al reconeixement i valorització d’aquest treball, el capitalisme arribarà a un col·lapse tal que veurà greument compromesa la seva viabilitat. Per això caminem cap a la Vaga de Totes, lentes però amb pas ferm.
Així doncs, el capitalisme, com a sistema econòmic i social basat en l’establiment de relacions d’explotació i espoli directe, requereix el patriarcat mitjançant el qual s’estableix una explotació directa de les dones per part dels homes. Aquest mecanisme es manté a través de l’opressió simbòlica que anul·la, infantilitza, cossifica, infravalora i invisibilitza les dones i els hi nega la veu, els drets i fins i tot la vida. I d’aquest fet se’n deriven totes i cadascuna de les pràcticament innumerables violències a les que se’ns sotmet a les dones: desigualtats laborals, agressions sexuals, agressions físiques, control del nostre cos i la nostra maternitat, pressió estètica, sobreexplotació en l’àmbit privat, control social, estigmatització…

De causes i conseqüències

Així doncs, hi ha una explotació econòmica que es manté mitjançant una opressió simbòlica. Així expliquem la correlació entre capitalisme i patriarcat i establim clarament quines són les causes i quines les conseqüències. D’aquesta manera apuntalem el nostre marc ideològic, ordenem cada concepte en la seva ubicació exacta i despleguem un discurs perfectament embastat. Però és aquí on m’aturo i plantejo alguns neguits o dubtes.

I aquests neguits sorgeixen a l’hora d’intentar ressaltar quines són exactament aquestes conseqüències i a l’analitzar la magnitud dels actes que se’n deriven d’aquesta opressió patriarcal que permet perpetuar el capitalisme. I si per exemple,  considerem algunes dades extretes del darrer llibre de Rubén Sánchez, La Mirada de Michonne, Guía d’autodefensa feminista, editat per Tigre de Paper (que estan desplegades en el següent punt de l’article), aquestes mostren un estat de profunda desigualtat i discriminació, facilitant un context propici per exercir impunement les agressions masclistes. Si en un primer moment plantegem les dades que fan referència directament a l’explotació econòmica, les xifres ja són alarmants, però si a més analitzem la resta de violències més evidents que se’n deriven d’aquesta opressió simbòlica i que es relacionen directament amb la desvalorització de la vida de les dones, és quan pren rellevància la necessitat de tractar les conseqüències com a tals, més enllà de l’explicació que en matèria econòmica puguem trobar.

Vaga-de-Totes

Organitzar-nos mitjançant la Vaga de Totes

És imprescindible traslladar de forma clara les consignes del feminisme de classe i del feminisme anticapitalista, és urgent organitzar-nos, feministes i aliats del feminisme per caminar cap a la Vaga de Totes, i imposar (sí, imposar, sobrepassar el model econòmic-social voldrà dir enfrontar-se violentament a aquells que no vulguin perdre els seus privilegis) una nova forma d’organitzar-nos on la vida prevalgui per sobre de qualsevol interès econòmic o material. Però vigilem amb els discursos, vigilem amb les consignes i vigilem sobretot amb l’horitzó. No demanem un repartiment de les tasques de cura, no demanem una explotació al mateix nivell i amb la mateixa manca de garanties que la dels homes per part del capitalisme. 

No demanem que es reverteixi el fet que la cúpula directiva dels països de tot el món està majoritàriament formada per homes perquè no creiem en els models de concentració de poder en estructures institucionals burgeses, ni els permetrem.

Denunciarem que el 70% de la població en situació d’extrema pobresa del món són dones, que dins de la mateixa feina, el sou d’una dona és des d’un 17% fins a un 37% inferior al d’un home i que l’acomiadament per embaràs encara és una realitat a l’àmbit laboral privat, que es produeix en silenci i que queda absolutament impune. Però no centrarem les nostres reivindicacions en ser reincorporades pel sistema capitalista ni exigirem que la nostra explotació com a treballadores sigui igual que la dels homes. Som dones anticapitalistes i, per tant, denunciem les vostres desigualtats però no desitgem formalitzar ni regular l’explotació a la que ens voleu sotmetre.

Quan pengem els nostres davantals, ho farem reivindicant la socialització i reconeixement del treball de cures, el respecte per la maternitat i la reproducció com un acte conscient i desitjat per aquelles que així ho vulguin, però també ho farem venjant les 2000 dones mortes cada any a l’Europa del capital o el terç de nenes de l’Estat Espanyol que és abusat sexualment per un membre de la seva pròpia família. Venjarem les 565 dones mortes en menys de 10 anys en el territori de l’Estat Espanyol i les 50 denúncies al dia per violència de gènere que es presenten a la província de Barcelona. Empoderarem el 53% de les dones que eviten certs llocs, horaris o situacions per por de patir agressions físiques o sexuals i mantindrem en un record constant les més de 3,7 milions de dones que viuen dins la Unió Europea que van experimentar algun episodi de violència sexual en el 2013 i les més de 13 milions de dones d’edats entre 15 i 74 anys que han patit violència física dins la Unió Europea durant el 2013. Perquè si és el patriarcat el responsable de la situació en la que vivim les dones, i realment amb una Vaga de Totes podem arribar a aturar el món, haurem d’aturar els més de 21 milions de casos de dones de la Unió Europea que han patit algun abús sexual i/o agressió sexual abans dels 15 anys d’edat i el fet que el 30% de les dones de la Unió Europea han patit violència sexual per part de la seva parella.

Perquè no podem oblidar que entre el 80-90% dels agressors masclistes NO tenen cap tipus de problema de salut mental, són “normals” des del punt de vista clínic i que en la majoria de casos (90%), els agressors sexuals són coneguts o tenen algun tipus de vincle amb la víctima. Que el70% de les dones assassinades han estat víctimes de les seves parelles o exparelles homes masclistes i que en el 50% de les famílies patriarcals s’ha exercit o es pateix algun tipus de violència.

I penjarem els nostres davantals per denunciar la inoperància conscient i còmplice de les institucions, que permeten que la violència no denunciada sigui del 73% del total dels abusos i només es denunciï un 17% de la violència sexual; que a Catalunya, més del 72% de les denúncies per violència de gènere quedin sense cap ordre de protecció o que en el 43% dels casos de denúncies presentades a l’Estat Espanyol per violència de gènere NO s’adoptin cap tipus de mesura de protecció i les dones que denuncien hagin de marxar cap a casa, on les espera el seu maltractador.

Mentre hi hagi homes perpetuant aquestes violències cap a les dones, el feminisme de classe haurà de tenir molt clares quines són les causes del manteniment del patriarcat, però no pot oblidar mai quines en són les conseqüències. La Vaga de Totes és molt més que una reivindicació pel repartiment igualitari del treball de cures i reproductiu, que el reconeixement per part del capitalisme del treball que fan les dones per a perpetuar aquest sistema; la Vaga de Totes és o haurà de ser un espai d’organització feminista que trenqui amb les causes, però també (i quasi m’atreviria a dir que sobretot) amb les conseqüències d’un sistema patriarcal que ens fa morir en vida.

Andrea-Isis Lissidini, militant de l’assemblea d’Endavant OSAN al Maresme

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La construcció del patriarcat en l’àmbit local: L’Ajuntament de Mataró

El patriarcat exerceix la seva violència estructural sobre les dones. Però aquesta violència no és moguda a través de fils invisibles ni per inèrcies, sinó que es construeix a cada moment, en cada acció i omissió. El patriarcat es construeix des de cada institució que opera dins del sistema econòmic: la família, la religió o l’estat en són exemple.

La divisió sexual del treball i la degradació social de la dona ha estat una condició indispensable del creixement i consolidació del sistema capitalista. Aquesta degradació social s’ha perpetrat prenent decisions a cada moment per mantenir la situació de privilegi dels homes, aquesta estructura de dominació patriarcal.

Les decisions les prenen persones. El patriarcat té noms i cognoms, té agenda política i actua implacable. Aquí posem un exemple (de molts altres) de com s’alimenta la violència estructural masclista: centrem-nos un moment en algunes accions de l’Ajuntament de Mataró.

Una-anti-avortista-com-al-cap-de-la-regidoria-de-Família,-Benestar-Social,-Salut-i-Consum

Una antiavortista al capdavant de la regidoria de Família, Benestar Social, Salut i Consum

Potser una de les decisions més controvertides en el context polític de la reforma de la llei de l’avortament va ser la decisió de l’alcalde de Mataró, en Joan Mora, de nomenar com a regidora de Família, Benestar Social, Salut i Consum una antiavortista, la militant d’Unió Democràtica de Catalunya Olga Ortiz. Aquesta regidoria que associa sense vergonya el benestar social a la família i el consum és la responsable de les polítiques d’igualtat de gènere a Mataró.

Olga Ortiz va votar en contra de la resolució que el Consell Municipal d’Igualtat, que ella mateixa presideix, va prendre contra la reforma de la llei de l’avortament. Aquest fet va propiciar que una dotzena d’entitats de dones de la ciutat convoquessin una concentració i demanessin la seva dimissió. Quina igualtat de gènere es pot defensar negant el dret de les dones al seu propi cos?

https://directa.cat/una-dotzena-d%E2%80%99entitats-de-matar%C3%B3-demanen-dimissi%C3%B3-de-regidora-digualtat

Però això no acaba aquí. Uns dies abans del 25 de novembre es va conèixer la decisió de l’ajuntament de traslladar el Centre d’Informació i Recursos per les Dones (CIRD) del barri obrer de Cerdanyola al barri de l’Eixample, i no al barri obrer de Rocafonda tal com havien promès, rehabilitant l’espai del carrer Gibraltar. L’excusa és l’ampliació del servei, amb el SIE, Servei Intervenció Especialitzada en violència masclista, que seria d’àmbit comarcal.

http://mataroradio.cat/mataronoticies/societat/noticia/matar-acollir-el-servei-d-intervenci-especialitzada-datenci-dones

Aquesta decisió pot ser valorada com una ampliació, un millora de l’atenció. Però agafa un caire classista quan és un pas més cap a la degradació social per desinversió en barris com ara Cerdanyola i Rocafonda, que representen vora la meitat de la població de Mataró. Més preocupant encara si aquesta degradació afecta la majoria de les dones de classe treballadora i en situació d’exclusió social a Mataró.

La-degradació-dels-serveis-púbics-al-servei-del-patriarcat

La degradació dels serveis públics al servei del patriarcat

L’Ajuntament ha precaritzat els seus serveis, tant pel que fa a l’atenció com per les condicions laborals del seu personal. Si ens fixem, aquesta precarització s’ha centrat, sobretot en els treballs amb major presència de dones: l’atenció domiciliària a persones depenents i el servei de neteja d’edificis públics.

Fins a 2013 el servei d’atenció domiciliària a gent gran i persones amb dependència (treballadores familiars i de la llar) es feia amb personal a càrrec de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró. Però a partir de 2013 i al bell mig de l’emergència social, l’Ajuntament de Mataró va subcontractar el seu servei d’atenció domiciliària a empreses com Clece (Florentino Pérez), ABP i GESEX

http://www.mataro.cat/portal/contingut/document/publicacions/pam/Acta_JGL_21_de_gener_2013.pdf

Amb això, la regidoria de Família, Benestar Social, Salut i Consum l’Ajuntament de Mataró ha aconseguit la precarització, l’enduriment de les condicions de treball i la renegociació a la baixa dels salaris de les treballadores familiars. Les treballadores han deixat de cobrar els desplaçaments entre domicilis i les targetes de transport. A més, el seu sou ha patit retallades de fins a un 20%. Una de les empreses, ABP, va arribar fer fallida deixant a deure salaris a les treballadores.

I no és un fet aïllat, ni patrimoni d’una opció política. El mateix va ocórrer durant el govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) amb el servei de neteja municipal, també en mans de CLECE en aquell moment, on la majoria de treballadores eren i són dones.

http://www.totmataro.cat/component/k2/item/13812-les-treballadores-de-la-neteja-denuncien-precarietat-laboral

I és una situació que continua avui dia i que l’ajuntament no vol canviar. Segons denuncia la Candidatura d’Unitat Popular de Mataró, l’Ajuntament paga l’actual empresa adjudicatària més de 3000 euros mensuals per cada treballadora, mentre que les treballadores reben un sou de poc més de 886 euros mensuals.

http://mataro.cup.cat/noticia/la-koplowitz-es-forra-amb-la-privatitzci%C3%B3-del-servei-de-neteja-d%E2%80%99edificis-municipals-de

Una-promoció-econòmica-sexista-al-servei-del-capital

Una promoció econòmica sexista al servei del capital

La degradació social de les dones necessita crear imatges molt concretes de la dona. Per una banda, amb la promoció d’una imatge femenina que només pot aspirar a igualar en drets als homes per la via d’assemblar-se als homes, únic referent vàlid si es pretén mantenir l’statu quo. Així, des del Tecnocampus de Mataró, es treballa per forjar una imatge de la dona capitalista, emprenedora, que accepta com seus els dictats del capital i el patriarcat. Però nosaltres creiem que aquesta assumpció no va en la línia d’alliberar una minoria de dones de classe burgesa, sinó perpetuar el sistema social i polític.

Però per una altra banda, la Regidoria de Promoció Econòmica de la ciutat, en col·laboració amb la Unió de Botiguers de Mataró, reserva pel conjunt de les dones de classe treballadora una imatge de dona com a objecte de mercadeig. Com un de tants exemples, durant la darrera Festa al Port, esdeveniment per la promoció d’aquest espai classista, organitzada per l’Ajuntament, el Port i la Unió de Botiguers, un dels actes centrals va ser una desfilada de models en bikini. Aquesta festa, destinada a tot tipus de públic i molt orientada cap als infants, amb nombroses atraccions infantils, va servir per consolidar en l’imaginari dels assistents la cossificació de les dones. El negoci demana que res canviï.

Des de l’Ajuntament i la Unió de Botiguers es dóna el missatge que la dona crea la seva personalitat a través del consum: en les compres per la llar, per la seva família i per la seva imatge personal. Aquesta visió reaccionària i delirant va protagonitzar un dels actes del programa oficial de l’ajuntament pel 8 de març, amb una tertúlia radiofònica a Mataró Ràdio sobre Consum i gènere: les dones com a motor econòmic del consum al programa “Viu la vida dia a dia” de Mataró Ràdio que finalment es va emetre el 12 de març, dia internacional del consumidor.

La-violència-policial-és-violència-patriarcal

La violència policial és violència patriarcal

Coneixíem la setmana passada la notícia que una integrant d’A Cavall de Forques, col·lectiu feminista del Baix Maresme ha estat multada amb 300 euros per suposadament negar-se a la identificació durant un dels talls de la N-II davant l’estació de Mataró. Aquests talls que afecten durant 5 minuts el trànsit, són convocats cada vegada que es produeix un assassinat masclista. La pressió policial per part de la Policia Local de Mataró i els Mossos d’Esquadra, amb amenaces i intimidacions, ha forçat A Cavall de Forques ha canviat el lloc de les concentracions a Vilassar de Mar. L’Ajuntament creu que la lluita feminista mereix ser reprimida i multada.

Aquest és el mateix ajuntament que no dubta un instant en tallar la mateixa carretera durant 24 hores per la Festa al Cel o altres esdeveniments esportius.

Per tot això, podem concloure que l’Ajuntament de Mataró, a despit de declaracions públiques de cara a la galeria, treballa per mantenir el sistema que oprimeix i explota les dones. Les institucions burgeses com ara els actuals ajuntaments no són una eina per eliminar les desigualtats socials, sinó una peça per garantir la perpetuació del capitalisme i el patriarcat.

Si volem canviar això, cal que ens organitzem per transformar la societat i construir les nostres pròpies institucions a través de la desobediència, l’autodefensa feminista, la solidaritat de classe i el suport mutu.

Avancem cap a la vaga de totes. Construïm el socialisme feminista.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari